Què fer abans d’obrir un negoci?
Som moltes les persones emprenedores que quan ens ve al cap muntar un negoci, el primer en què pensem és vendre en l’àmbit comarcal, provincial, i qui sap?, si surt bé la cosa inclús a escala nacional, oblidant i deixant de banda, la possibilitat de vendre al poble. Les raons; “la gent del poble és molt rara”, “la majoria que pensen en vendre al poble acaben tancant”, “al poble no hi ha per a triar, anem fora”… però el que no sabem és que totes aquestes raons, igual com tot, tenen una altra cara, una altra manera de veure-ho i interpretar.
Muntar un negoci, com podria ser una sabateria (per posar un exemple), no només consta de posar sabates a l’expositor i esperar que la gent vegin la sabata que es volien comprar, entren, se la proven, els agradi i la paguen. Un negoci és molt més que això; un negoci és fer marketing, ser bon comercial, fidelitzar al client, mirar la competència i diferenciar-se dels demés donant un to personal al producte que vens. Muntar un negoci no és només oferir el producte que la gent espera que li mostres, sinó crear la necessitat de tenir aquell producte. Si vols muntar un negoci al poble, primer crea’t tu mateix la necessitat de muntar-lo. Serà una tasca difícil d’aconseguir, però no impossible i ningú diu que ho has de fer tot sol! Hi ha mercats més oberts que altres, on qualsevol negoci és capaç de funcionar, fins i tot venent parcel·les de la lluna. Un exemple molt clar són els mercats i comerços de les ciutats metropolitanes, pots obrir el que vulguis, que funcionarà, però al poble t’has de reinventar, perquè els negocis del poble es creuen eclipsats per aquests centres i nuclis comercials quan en veritat és només una por i una forma errònia d’interpretar-ho. La lluna és 400 vegades més petita que el sol i el més impactant és veure com ella sola l’eclipsa. Fem que el nostre comerç, sigui més gran o més petit, estigui més obert o més tancat, eclipsi el de les grans ciutats.
El treball, l’esforç físic, els sentiments, les habilitats…totes necessiten l’ajuda de professionals. Els negocis que fan “les coses” bé, funcionen. I vull que tornarem a desglossar aquestes “coses”: fer marketing, ser bon comercial, estudiar el mercat, fidelitzar, estudiar la competència, diferenciar-se, donar un to personal al producte que vens i crear necessitats.
Vendre al poble és el primer pas per saber si el producte que has creat tindrà l’èxit que desitges fora, perquè hauràs creat no només un producte, sinó una necessitat dins un públic exigent, a un comerç cada cop menys eclipsat, en un mercat que està per explotar de nou. Les ciutats ja s’han reinventat, els pobles encara no.
Igual com les grans ciutats que mantenen una línia arquitectònica ens pareixen meravelloses només per aquest fet, que els negocis del poble segueixin una mateixa línia i vagin tots a una, crea comerç, crea ganes de comprar i crearà necessitats. La unió fa la força, i si volem un poble amb un comerç competent, hem de saber fins on podem arribar, no fins on pot arribar el nostre negoci, sinó fins on podem arribar nosaltres. Treballem del que sabem i ens agrada i externalitzem els serveis professionals que ens faran diferenciar-nos dels demés.
Restaurants, pastisseries, tallers, escoles… actualment hi ha molts negocis que s’han sabut reinventar i aconseguir l’èxit esperat dins el nucli urbà (sigui tot sols o amb ajuda de professionals), permetent-los això, poder oferir el seu producte amb una base ferma als pobles veïns i el que fa més poble, atraient gent de fora, que quan surten d’aquell local, per aprofitar la visita, el que busquen són altres negocis que es diferencien i que no els deixin indiferents.
Existeix l’oportunitat, existeix el mercat i tenim el públic que volem. Només hem de fer les coses bé.
Encara creus que el poble està eclipsat?
